Sprachwandel ist ein komplexer Prozess, der im Spannungsfeld von Kognition und kommunikativen Bedürfnissen der Sprecher stattfindet. Es handelt sich folglich um das Ergebnis der permanenten Anpassung an Veränderungen der kommunikativen und kognitiven Notwendigkeiten der Sprecher. Die Sprecher haben individuelle Meinungen über Sprachen und Varietäten. Diese Meinungen entscheiden über die kommunikativen Funktionen und auch Wertigkeiten der Sprachen; dies spiegelt sich schließlich auf der pragmatischen Ebene wieder. Zugleich werden einem Menschen im Identifizierungs¬prozess die eigene Individualität, die sozialen Gruppenbedingungen, die eigene weltanschauliche Orientierung und die Zugehörigkeit zu einer Sprachgemeinschaft bewusst.

Es bietet sich daher an, neben der soziolinguistischen Betrachtung auch die kognitiven Prozesse, die hierbei involviert sind, nicht unbeachtet zu lassen und diese auf den verschiedenen Ebenen zu analysieren. In diesem Kontext ist sowohl die Frage nach der Haltung der Sprecher zu ihrer Sprache als auch die davon ableitbare sprachliche Identität von Bedeutung, um das Verhältnis von Sprache, Kognition und Gesellschaft analysieren, interpretieren und beschreiben zu können. Die präskriptive Norm fungiert hierbei als Referenz und gleichzeitig als Bindeelement für Sprachwandeltendenzen auf der temporalen, gesellschaftlichen, funktionalen und territorialen Ebene. Die sprachliche Norm spielt folglich eine zentrale Rolle im Hinblick auf die Konstruktion und Kohäsion der Sprachgemeinschaften und der Repräsentation die diese – intern immer heterogen – von sich selbst haben und vermitteln.

Dieses stetige Spannungsfeld zwischen Vielfalt, Norm und Wahrnehmung der eigenen Identität hat zu sehr interessanten Identitätsbildern sowohl in einer globalen Perspektive als auch im europäischen Kontext und besonders im Hinblick auf Katalonien geführt. Um dieses Spannungsfeld und diesen Konflikt greifbar zu machen, erweist sich ein interdisziplinärer wissenschaftlicher Ansatz, um Norm, Sprache und Identität in der Gesamtheit erfassen zu können, als besonders geeignet. Die Sprachwissenschaft kann hierzu ihren Beitrag durch die Beschreibung der Haltung der Sprecher zu ihrer Sprache, der Repräsentation und Darstellung der Sprache in Form von konkreten sprachlichen Realisierungen und Diskursen, die die Sprecher und Schreiber produzieren, leisten. In unserer Sektion geht es schließlich um die Beschreibung des Wandels des modernen Katalanischen angesichts unterschiedlicher konkurrierender Varietäten für eine präskriptive Norm innerhalb der – möglicherweise – selben Sprachgemeinschaft, Beschreibung von bevorzugten Realisierungen geprägt von der identitären Frage im Gegensatz zu allgemeinen Entwicklungstendenzen der Sprache. Soziolinguistische, aber auch kognitive Überlegungen dürfen gerne bei den Analysen miteinfließen.

In den Untersuchungen sollte also der Sprecher beziehungsweise die Sprachgemeinschaft im Zentrum der Analyse stehen, da das Verhalten der Sprecher entscheidend für das weitere Schicksal einer Sprache ist. So ist auch der Sprachkontaktprozess zwischen dem Spanischen und dem Katalanischen von Interesse, da sich ein häufiger oder ein seltener Gebrauch einer Sprache ergeben kann; durch Prozesse des Sprachwandels kommt es also bezogen auf die dominante und die dominierte Sprache zu unterschiedlichen Folgen.
Wir freuen uns über vielseitige Herangehensweisen an das Thema und den Dialog zwischen unterschiedlichen Schulen und Sichtweisen und wollen am Ende einen Beitrag zur Sprachwandelforschung leisten, der die soziolinguistischen Besonderheiten der katalanischen Sprachgemeinschaft in ihrer Heterogenität und Vielfalt beachtet. Natürlich ist ein solches Vorhaben nur unter Berücksichtigung der Sprachgeschichte möglich, weshalb wir auch diachrone Beiträge zum Thema besonders begrüßen.

Zugesagte Referenten:

• Josep Nadal Farreras (Universitat de Girona)
• Miquel-Àngel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
• Ramon Sistac Vicén (Universitat de Lleida)

Der Katalanistentag möchte den wissenschaftlichen Nachwuchs, der zum Katalanischen forscht, in die aktuelle wissenschaftliche Diskussion besonders einbeziehen. Zudem wird eine Vernetzung unter etablierten und angehenden Wissenschaftlern gefördert. Über Beiträge von Nachwuchswissenschaftlern freuen wir uns daher besonders.

Bitte schicken Sie Ihr Abstract mit ca. 500 Wörtern an die Sektionsleiter Benjamin Meisnitzer (bmeisnit@uni-mainz.de) und Josep Martines (jspmartines@gmail.com) bis spätestens zum 15. Mai 2016.

Bibliographie
Ferrando, Antoni (1985): “Presente y futuro de la normalización lingüistisca en el País Valenciano”, Revista de filología románica, 3, 35-46
Ferrando, Antoni (2005): “Les Regles d’esquivar vocables: una qüestió d’història cultural, de filologia i de sociolingüística històrica”, Estudis romànics, 27, 227-234.
Kristiansen, Gitte & René Dirve (2008): Cognitive Sociolinguistics: Language Variation, Cultural Models, Social Systems, Berlin, Mouton de Gruyter.
Martines, Josep & Brauli Montoya (2012): “Monocentrism vs. pluricentrism in Catalan”. In: Augusto Soares da Silva, Amadeu Torres & Miguel Gonçalves (eds.), Línguas Pluricêntricas. Variação Linguística e Dimensões Sociocognitivas, Braga, Universidade Católica Portuguesa, 185-195.
Nadal, Josep M. (2005): La Llengua sobre el paper, Girona, CCG Edicions.
Nadal, Josep M. (2009): “Languages and Frontiers. A question of Maps”, in: Junyent Maria Carme (eds.): Transferences. The Expression of Extra-linguistic Processes in the World’s Languages, Eumo Editorial, Vic. 57-74.
Nadal, Josep M. (2015): “Language, Normative and Identity”, in: Sabaté, Flocel (Hg.): Conditioned Identities – wished for and unwished for identities, Bern, Peter Lang. 33-48.
Pradilla, Miquel Àngel (2015): La Catalanofonia : una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Pujolar, Joan (2009): “Els reptes de la llengua catalana”, L’Avenç, 350, 41-49.
Pütz, Martin & Justyna A. Robinson & Monika Reif (eds.) (2014): Cognitive Sociolinguistics. Social and cultural variation in cognition and language use, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Sistac, Ramon (1993): El ribagorçà a l’alta Llitera: els parlars de la vall de la Sosa de Peralta, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Sistac, Ramon (1998): “El procés d’estandardització i el català nord-occidental”. In: Un món de llengües. Actes de les V-IX Jornades de Sociolingüística de La Nucia (Marina Baixa), Alcoi, Ed. Marfil, 275-280.
Soares da Silva, Augusto & Amadeu Torres & Miguel Gonçalves (eds.) (2012): Línguas Pluricêntricas. Variação Linguística e Dimensões Sociocognitivas, Braga, Universidade Católica Portuguesa.

Auf Katalanisch:

Secció de lingüística: Canvi lingüístic des d’una perspectiva cognitiva i sociolingüística: norma i identitat. El cas del català.

El canvi lingüístic és un procés complex que es manifesta com a resultat de la capacitat que presenten les llengües d’adaptar-se constantment a les transformacions que s’esdevenen en les necessitats comunicatives i cognitives dels seus usuaris. Els parlants desenvolupen opinions individuals sobre les llengües i les varietats. Aquestes opinions resulten determinants per a establir les funcions i els valors de les llengües, tal com es reflecteix en última instància en l’àmbit pragmàtic. Alhora, en el procés de creació d’una identitat, els parlants prenen consciència de la seva pròpia individualitat, de les condicions socials del grup, de la seva visió del món i de la seva pertinença a una comunitat lingüística.

Tot açò convida el lingüista no sols a prendre en consideració la perspectiva sociolingüística, sinó també a parar esment en els processos cognitius que hi intervenen i a analitzar-los des de diferents nivells de descripció. En aquest context resulta crucial avaluar el paper essencial que fan tant les actituds dels parlants envers el seu idioma com la identitat lingüística que se’n deriva. Aquests factors ens permetran analitzar, interpretar i descriure els vincles existents entre llengua, cognició i societat. La norma actua com a referència i, alhora, com a element aglutinador de les tendències del canvi, manifestades en l’eix temporal, social, funcional i territorial. Per tant, acompleix una funció fonamental en la construcció i en la cohesió de les comunitats lingüístiques, així com també en la representació que aquestes comunitats, sempre internament diverses, arriben a bastir de si mateixes.

Aquesta tensió constant entre la diversitat, la norma i la percepció de la pròpia identitat ha tingut i té manifestacions interessants arreu del món i, en particular, al continent europeu i als països de llengua catalana. Per a fer tangible aquest camp de tensió i conflicte, és essencial una aproximació científica interdisciplinària que permeti captar en la seva complexitat la relació entre norma, llengua i identitat de forma global. La lingüística pot contribuir a tal fi mitjançant la descripció de l’actitud del parlant envers la seva llengua i la representació del llenguatge en forma de realitzacions lingüístiques específiques i discursos (orals i escrits) produïts per un parlant. La nostra secció estarà dedicada a la descripció del canvi lingüístic en català contemporani prenent en consideració diferents varietats que competeixen per esdevenir la norma prescriptiva dins la mateixa comunitat lingüística i també a la descripció de les realitzacions preferides, marcades per factors identitaris en contraposició a les tendències generals de la llengua. Seran benvingudes les reflexions sociolingüístiques i també les de naturalesa cognitiva.

Les propostes presentades hauran de centrar-se en els parlants o en les comunitats de parla, atès que la conducta dels parlants és crucial per al destí d’un idioma. Són igualment interessants les qüestions relacionades amb les situacions de contacte de llengües entre l’espanyol (o el francès) i el català, que pot conduir a un ús més o menys freqüent de la llengua, atès que els processos de canvi lingüístic condueixen a diferents conseqüències per a la llengua dominant i la dominada.

Són especialment benvingudes les aproximacions al tema que es realitzen des d’enfocaments versàtils de la qüestió, així com des del diàleg entre diferents escoles i metodologies d’anàlisi. L’objectiu final de la secció és contribuir a la recerca sobre el canvi lingüístic a fi de donar compte de les peculiaritats sociolingüístiques de la comunitat catalanoparlant en la seva heterogeneïtat i diversitat. Atès que un propòsit com aquest només pot assolir-se amb un coneixement profund de la història de la llengua, restem oberts també a l’enviament de propostes de contingut diacrònic.

Ponents confirmats:

• Josep Nadal Farreras (Universitat de Girona)
• Miquel-Àngel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
• Ramon Sistac Vicén (Universitat de Lleida)

El Katalanistentag pretén ser també l’espai de coneixença i creació de xarxes entre científics de renom i joves investigadors. Així, doncs, esperem amb particular interès les contribucions dels col·legues que s’inicien en la seva carrera investigadora.

Per participar en la secció amb una comunicació, cal enviar un resum (en alemany o català) d’aproximadament 500 paraules als coordinadors, Josep Martines (josep.martines@ua.es) i Benjamin Meisnitzer (bmeisnit@uni-mainz.de). La recepció de propostes es tancarà el 15 de maig 2016.

Bibliografia
Ferrando, Antoni (1985): “Presente y futuro de la normalización lingüistisca en el País Valenciano”, Revista de filología románica, 3, 35-46
Ferrando, Antoni (2005): “Les Regles d’esquivar vocables: una qüestió d’història cultural, de filologia i de sociolingüística històrica”, Estudis romànics, 27, 227-234.
Kristiansen, Gitte & René Dirve (2008): Cognitive Sociolinguistics: Language Variation, Cultural Models, Social Systems, Berlin, Mouton de Gruyter.
Martines, Josep & Brauli Montoya (2012): “Monocentrism vs. pluricentrism in Catalan”. In: Augusto Soares da Silva, Amadeu Torres & Miguel Gonçalves (eds.), Línguas Pluricêntricas. Variação Linguística e Dimensões Sociocognitivas, Braga, Universidade Católica Portuguesa, 185-195.
Nadal, Josep M. (2005): La Llengua sobre el paper, Girona, CCG Edicions.
Nadal, Josep M. (2009): “Languages and Frontiers. A question of Maps”, in: Junyent Maria Carme (eds.): Transferences. The Expression of Extra-linguistic Processes in the World’s Languages, Eumo Editorial, Vic. 57-74.
Nadal, Josep M. (2015): “Language, Normative and Identity”, in: Sabaté, Flocel (Hg.): Conditioned Identities – wished for and unwished for identities, Bern, Peter Lang. 33-48.
Pradilla, Miquel Àngel (2015): La Catalanofonia : una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Pujolar, Joan (2009): “Els reptes de la llengua catalana”, L’Avenç, 350, 41-49.
Pütz, Martin & Justyna A. Robinson & Monika Reif (eds.) (2014): Cognitive Sociolinguistics. Social and cultural variation in cognition and language use, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Sistac, Ramon (1993): El ribagorçà a l’alta Llitera: els parlars de la vall de la Sosa de Peralta, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Sistac, Ramon (1998): “El procés d’estandardització i el català nord-occidental”. In: Un món de llengües. Actes de les V-IX Jornades de Sociolingüística de La Nucia (Marina Baixa), Alcoi, Ed. Marfil, 275-280.
Soares da Silva, Augusto & Amadeu Torres & Miguel Gonçalves (eds.) (2012): Línguas Pluricêntricas. Variação Linguística e Dimensões Sociocognitivas, Braga, Universidade Católica Portuguesa.